CARRER GRAN: L'APARADOR DE LA VILA
Quins seran els motius pels quals la casa del número 21 o la del número 14 van resistir (i encara resisteixen) a la pressió transformadora d’aquest aparador burgès? Segurament mai ho sabrem.
A finals del segle XVIII, el carrer Gran ja era un camí molt transitat. El camí de Gràcia venia de Barcelona pel que avui és el Passeig de Gràcia i pujava cap a Collserola i Sant Cugat del Vallès.
Llavors, el carrer Gran era l’espina dorsal d’un poble que encara no era un poble. D’aquell raval, d’aquell carrer major d’una vila que encara estava sorgint, envoltat de camps i masies, en queda, però, poca cosa.
Avui continua essent un carrer transitat però el seu aspecte és molt diferent. Si us hi fixeu veureu que el carrer Gran és l’aparador de Gràcia. Un mostrari d’edificis construïts per la burgesia catalana a principis del segle XX per donar testimoni del seu estatus econòmic que contrasten amb els edificis que predominen a l’interior del barri.
Baixant el carrer Gran podreu fixar-vos, entre d’altres, en els números 18, 15, 11, 7 Un reguitzell d’edificis imponents, amb formes i estils diferents però d’allò més ostentosos.
Però, ep! Fixeu-vos bé. Al costat dels edificis ricament guarnits, es conserven unes cases diferents. No són del mateix mostrari. Són casetes modestes que ens recorden els edificis que fns al segle XIX van dominar aquest paisatge. Cases de dues o tres plantes, simples i sense decoració.
Vista del carrer Gran de Gràcia des del Pla Salmeron, 1900
M. Pujadas / AMDG
Carrer Gran, tram inferior, 1920
AMDG