PLAÇA DE LA VILA I TORRE DEL RELLOTGE
Finalment Gràcia cau sota una dura repressió amb 27 morts, varies cases saquejades i un reclutament forçós. Aquesta revolta tindrà també una altra conseqüència: la desaparició de tots els documents i mapes de les primeres dècades de l’existència de Gràcia.
Tronadora, la campana de la torre toca a sometent avisant els graciencs, iels revoltats s’afanyen a aixecar barricades. Arriben els militars i comencen els bombardejos des del Passeig de Gràcia que intenten fer callar la campana. Però no aconsegueixen destruir-la, tant sols esquerdar-la, i la tradició dirà que la “Marieta”, la campana de Gràcia, sona durant sis dies de setge.
Som a l’abril de 1870, a la Plaça d’Orient (avui de la Vila). Una multitud de graciencs s’aplega al voltant d’una gran foguera de papers i documents. Fa uns dies el govern progressista ha cridat els mossos a quintes per anar a Cuba i Puertorico, i el Pla de Barcelona s’ha revoltat.
Les portes de l’ajuntament estan esbotzades. Poc abans unes 300 gracienques l’han assaltat i saquejat per cremar el padró que ajudarà a fer el sorteig de les quintes, però no hi ha temps per trobar algú que pugui llegir la paperassa i destriar-la. Cremen tot el que troben.
Durant sis dies, però, la vila ha restar en mans dels seus vilatans i la campana ha restat símbol de l’energia i resolució dels graciencs i les gracienques.
Planta, façanes i secció del campanar segons l'aixecament fer l'any 1981
AMDG.
Gravat publicat a L'Ilustration, Journel universel de París dels veïns cremant documents a la Plaça d'Orient, 1870.
Babiano i Contel, 2015, p.66.