CASES D'OBRERS I MENESTRALS
Passejant pel carrer Fraternitat trobem uns edificis singulars a la vorera esquerra. Si us hi fixeu bé, comprovareu que aquestes casetes recorden als gravats de les ciutats angleses en plena Revolució Industrial. Això no és pas una coincidència.
La successiva instal·lació d'indústries va fer del sector oriental de la vila un autèntic barri obrer replet de fàbriques i tallers que ocupaven illes senceres, envoltades de cases de treballadors.
Així, el carrer Fraternitat i d’altres de la vora com el carrer Llibertat o Progrés, es va començar a urbanitzar l’any 1838 precisament per allotjar els treballadors de les primeres fàbriques de la vila: el Vapor Vilaregut i el Vapor Puigmartí.
Vista actual de les cases del carrer Fraternitat
Aquestes casetes van ser concebudes com a habitatges unifamiliars, tot i que en realitat eren compartides per més d’una familia. Tenien un petit pati a la part del darrera, menjador i cuina a la planta baixa i dormitoris al primer pis.
A les nits, s’il·luminaven amb gas i més tard amb electricitat. I... no penseu que hi havia aixetes ni aigua corrent, no! L’aigua provenia del pou que hi podia haver al pati o del dipòsit que recollia l’aigua pluvial al terrat.
Imagineu com devia ser aquesta zona del barri doscents anys enrere: un laberint de casetes, olors, tendals, tallers artesans, soroll i vapor de les primeres fabriques de cotó. Un submón treballador del què ens queden aquestes petites cases arrenglerades.