VAPOR NOU - GRÀCIA INDUSTRIAL
A la primera meitat del segle XIX trobem a Gràcia l’empremta de la Revolució Industrial.
En aquella època, lliure de muralles i amb sòl per urbanitzar, Gràcia era un lloc perfecte per acollir les fàbriques que la Barcelona emmurallada no podia encabir. I així va ser com les noves formes de treball es van anar introduint a Gràcia amb el Vapor Vilaregut (o Vapor Vell) el 1835 i el Vapor Puigmartí (Vapor Nou) el 1839.
Del primer no en queda res. Del Vapor Nou, que ocupava des de Travessera de Gràcia fins a la plaça on sou, només en queda la xemeneia que s’alça sobre la plaça.
Carrer Siracusa i el Vapor Nou amb la xemeneia al fons, 1929
Pere Duart / AMDG
Però ja sabeu que no tots els canvis són acceptats a la primera i, ràpidament, va néixer un moviment obrer radical que va veure en les noves màquines un enemic que els treia la feina.
Van ser moltes les revoltes contra els “monstres de vapor”. Una de les que més es recorda és l’assalt del Vapor Bonaplata de Barcelona la nit del 5 d'agost de 1835 quan va ser completament arrasada per les flames. La mateixa nit que el "Vapor Vell" de Gràcia també va ser incendiat i destruït quasi totalment per una munió d’obrers enfurismats.
Gravat del Pla de Barcelona des de la Muntanya Pelada amb els vapors de Gràcia en primer terme, 1842
AMDG
La història de Gràcia no pot entendre’s sense aquest passat industrial i contestatari que encara està present en als noms de tot un reguitzell de carrers que donen fe de testimonis socials dels seus antics habitants, els obrers, i les seves idees: progrés, fraternitat, llibertat, etc.